PÒRTIC

El terme municipal de Salàs de Pallars, de 20,27 km2 d’extensió, és situat a migdia de la Conca de Dalt o de la Pobla de Segur, estès formant una estreta franja de direcció SE-NW a la dreta de la Noguera Pallaresa, on aquesta forma el pantà de Sant Antoni. La vila de Salàs de Pallars (573 m) és situada a la riba esquerra del barranc de la Fontfreda, allunyada del pantà, al migdia del terme. És un dels nuclis urbans del Pallars que conserva més el caràcter de vila medieval. Era una vila closa i conserva una bona part de l’antic recinte fortificat, amb tres dels seus portals, l’un dels quals flanquejat per una magnífica torre cilíndrica, i també altres torres circulars anàlogues incorporades a les cases del poble. El castell de Salàs, segons Monreal i Riquer, devia ser a la part alta del nucli antic, prop de l’església i de la plaça quadrada i porticada, i sembla que en formava part una torre quadrada de carreuada, amb espitlleres, oberta per un portal d’arc rebaixat a la seva planta. A la vila hi ha un bon nombre de cases antigues amb escuts als portals. En una de les torres cilíndriques hi hagué la casa de la vila fins el 1949, en què l’Ajuntament fou traslladat a un nou edifici; s’hi realitzaren obres de remodelació.

L’església parroquial de la Mare de Déu del Coll s’aixeca en un extrem del poble, amb façana alta i estreta, continuada per un campanar de torre quadrat, i portal adovellat; té una nau central amb volta de canó apuntada, i les laterals, ampliades posteriorment, tenen una volta de creueria.

Dóna idea de la importància de Salàs la comunitat de beneficiats de la Mare de Déu del Coll de Salàs, depenent de la parròquia, que obtingué una butlla de Pius V el 1567, regida per dos vicaris (nomenats a la capella de Sant Clem anualment segons uns estatuts del 1570), que perdurà fins el 1851.

Entre les activitats folklòriques hom destaca la festa del Caçador, que es fa quan s’acaba la temporada de caça. La festa major s’escau el primer cap de setmana d’agost, en honor de la Mare de Déu de les Neus. El cap de setmana més pròxim al dia 16 de setembre se celebra la festa major petita en honor de sant Cebrià. El diumenge pròxim al 29 d’abril se celebra un aplec a l’ermita de Sant Pere Màrtir.

Zamora assenyalà ja a la fi del segle XVIII cinc terrissaires a Salàs, set espardenyers i alguns teixidors de lli; per donar idea de la fira, digué que hi havia 40 corrals per al bestiar. Madoz, a mitjan segle XIX, registrà tres tallers de terrissa, dos telers de llenç comú, un molí fariner i un d’oli. A l’inici del segle XX, C. Rocafort ja donà només entre les activitats industrials una premsa d’oli i dos molins fariners.

L’agricultura i ramaderia han esdevingut la base econòmica del municipi, però el turisme ha guanyat pes en detriment d’aquestes; la proximitat del pantà de Sant Antoni, on es practiquen esports nàutics, ha fet desenvolupar l’oferta de pensions, albergs i residències casa de pagès.

En l’agricultura, hom conrea principalment els cereals (blat, ordi, civada), la vinya i l’olivera, a més d’altres (farratge, ametller, gira-sol). Tanmateix, les parts més enlairades del terme, zones de conreu abandonades, per la difícil accessibilitat o el baix rendiment, han estat ocupades en bona part per pins repoblats. Pel que fa a la cria de bestiar, destaca el sector porcí, oví i boví. Tingué una certa importància la Cooperativa del Camp (1949).

Fires de Salàs de Pallars

Característiques son les seves fires per la seva situació estratègica geogràfica. Pel que fa a aquestes, la de bestiar de peu rodó ha estat al llarg del temps la més important i concorreguda del Pallars i la de més prestigi de tot el sector pirinenc català. La notícia més antiga, un document del 1380 referent a l’autorització de Pere III el Cerimoniós a Salàs per a celebrar una fira anual al desembre, parla ja de fires anteriors a la població; aquest document no és, per tant, com tan sovint s’ha escrit, l’acta fundacional de la fira de Salàs, que es devia celebrar ja a la fi del segle XIII o a la primera meitat del XIV.

Un altre document del 1420 parla de la concessió d’Alfons IV de dues noves fires, una de les quals corresponia al dimecres següent de Quaresma i prosseguirà els 15 dies següents.

Aquestes fires (Salàs en tenia al segle XV quatre de diferents) s’emmarquen en el desenvolupament general a Europa de la vida comercial i urbana en el qual les fires, protegides per la monarquia, tenien un paper força important.

Naturalmentsalas vol retrobar aquest esperit d’intercanvi i per això presenta la Fira de la Terra amb el tema de la Consciència per la Pau i l’Amor per aquest proper 25 i 26 d’Abril del 2015 coincidint amb l’aplec de Sant Pere Màrtir que es celebra des de fà molts anys a Salàs de Pallars possiblement per tractar-se del sant encarregat de protegir al poble de les tempestes i pedregades i el dia de la Terra que es celebra el 22 d’abril.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s